martes, 20 de noviembre de 2007

HISTÒRIA DE L'ESCRIPTURA FINS A L'INVENCIÓ DE LA IMPREMTA

Encara que els homes existeixen des de fa un milió d'anys, només escriuen des de sis-mil anys ençà.

Des de fa milers d'anys l'home ha utilitzat signes, dibuixos, imatges per transmetre missatges. La veritable escriptura existeix al moment que es constitueix en un conjunt organitzat de signes que fa possible que l' esser humà pugui interpretar clarament el que pensa o vol expresar.
Tot comença a la Mesopotàmia, entre el rius Tigris i Eufrates, on hi ha actualment l'Irak. Aquesta regió estava repartida entre elpaís de Sumer al sud i el d'Akkad al nord. És als sumeris a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura cuneiforme.
El nom de cuneiforme ve delllatí cuneus (clau) és la forma de les senyals que formaven els sumeris sobre un suport d'argila fresca, utilitzant uns estris de canya o fusta tallats en forma de línia. Signes que sobre l'argila tenen l' aparença del l'empremta d'un clau.
La comptabilitat, d'aquesta necessitat va néixer l'escriptura.
Un progrés decisiu: procurar que els signes reflexessin els sons de les paraules de la llengua parlada. L'origen de qualsevol llengua veritable es troba en aquesta invenció importantíssima: el fonetisme.

Els jeroglífics
Se'ls hi va ocorrer uns pictorames que no representessin directament l'objecte si no un altre que fos similar fonéticament. La paraula jeroglífic designa els carácters de l'escriptura egípcia. Els primers documents de inscripcions jeroglífiques van ser al tercer mil·leni a d. J.C. i va durar fins l'any 390 d. d. J.C. quan l'Egipte ja estava sota la dominació romana. Així com els mesopotàmis la seva escripurava anant evolucionant, el sistema jeroglífic és des dels seus començaments una veritable escriptura perque reprodueix la llengua parlada i perqué reflexa realitats abstractes i concretes i transcriu consells per l'agricultura ,la medicina, l'educació, així com pregraries i llegendes i la literatura en totes les seves formes.

El papir:

A Egipte com a Mesopotàmia, llegir i escriure consistia un privilegi i un poder.
Els escribes egipcis disposaven de diferents suports per escriure; l'argila, la pedra, el metall, però el més important va ser el papir.
El papir: és una planta que creix en abundància a les terres humides vora del riu Nil, s'utilitzaba per fabricar infinitat de coses d'ús quotidià. Per fabricar aquest suport es tallava latija d'aquesta planta en fines llàmines i es superposaven perpendicularment, d'aquesta manera s'obtenien uns fulls plans i flexibles.
Per fer els signes, s'utilitzava una vareta de canya d'uns 20 cm. La tinta negra, molt espessa, estava feta de pols de sutge, aigua i goma aràbiga com a fixador.

L'Alfabet:
Mil anys abans de Crist es produeix la invenció de l'alfabet, va començar amb els fenicis, que es van dispersar per tota la Mediterrània, pel nord d'Àfrica, per la costa d'Espanya, per Sicília, Xipre, Grècia i per Itàlia.
L'escriptura fenicia es va estendre per tot Grècia el 1400 a.C., s'ignora d'on provenien aquests signes nomes format de consonants.
Pels volts del segle V a de J.C. ja existia l'alfabet grec i tenia vint-i-quatre lletres, d'entre elles set vocals, es podia escriure amb lletres "capitals" o majúscules i amb minúscules. Al segle III a. de J.C. es va crear l'alfabet llatí que constava de dinou lletres.

L'aparició del pergamí:
Amb el temps va apareixer el pergamí que era normalment de pell de be, de vaca o de cabra. Aquest suport té l'avantatge de que sobre el papir es pot escriure perlesdues cares. L'aparició del pergamí va aportar dos progressos decisius, peruna part es podia escriure amb ploma d'oca, que oferia moltes possibilitats que la canya, i per altra part el poder plegar els fulls i cosir-los, cosa que va comportar l'aparició dels "codex" precursos dels actuals llibres.
Des del segle IX o X cada abadia y cada monestir poseeix un "scriptorium".

Scriptorium:
L'scriptorium era una sala independent a la resta de monestir. Hi havia una sèrie de pupitres ocupats per un copista, en aquesta sala hi havia un monjo que anava llegint el text i els copistes l'anaven escrivint. Aquesta tasca només s'aturava a l'hora dels àpats i per resar. Apart del text, la decoració era obra d'altres especialistes: els miniaturistes i el il·luminadors. Les lletres capitals, les orles i els dibuixos de flors, personatges i paisatges de colors vius de les miniatures eren fetes per aquest especialistes. A finals del segle XII l'esglesia perd l'ensenyament d'aqustes tecniques i els copistes laics que col·laboren amb els monjos es van organitzar en tallers i gremis i van començar a redactar documents oficials per la burgesia els comerciants i a fer llibres. La burgesia té accés d'aquesta manera a la literatura.

Johanes Gensfleisch, anomenat Gutenberg:
Gutenberg (1397-1468). Considerat l'inventor de la impremta de tipus mòbils. S'establí a Magúncia el 1448. Allí té com a soci un banquer anomenat Fust que li deixa diners, però al no poder tornar-los-hi Fust es queda. El 1456 es tormna a posar en marxa i apareix La Biblia llatina de 42 ratlles i dues columnes",és el nom de Fust que hi figura com a marca d'impressor.
La primera preocupació de l'impressor era competir amb els copistes i arribar a realitzar edicions tan luxoses com les obre cal·ligrafiades.
L'aportació principal que va ver Gutenberg va ser l'utilitzar els tipus mòbils i l'adaptació de la "premsa de rosca". Els primers tipus mòbils que va fer servir eren gravats sobre fusta, però aviat un amic i soci de Gutenber anomenat Schoeffer va aportar la fabricació de les lletres foses en metall, una lliga de plom i d'antimoni que pràcticament s'ha usat fins a l'actualitat. L'altra aportació de Gutenberg va ser la d'utilitzar paper (invent xinés del segle II) en lloc de pergamí.
A partir d'aquest moment comencen noves històries: la història de la impremta i molt lligada a ella la història de la tipografía, del disseny de caràcters.

No hay comentarios: